Descripció
José Martí en valencià
Lucía Jerez és l’única novel·la coneguda de José Martí, l’apòstol de la independència cubana, i la precursora del modernisme hispànic.
Aparentment, la novel·la és un fulletó d’amor i zels protagonitzat per burgeses criolles i inspirat pel Little Women de Louisa May Alcott, a la qual Martí admirava profundament. Però si rasquem una mica la superfície, hi trobem un món simbòlic, gens improvisat, ple de referències i endevinalles per al lector o la lectora que accepte el desafiament.
Qualsevol detall forma part d’un elaborat pla de Martí per a fugir de la mediocritat i enviar un missatge tant polític com artístic.
Ara, per primera vegada, podrem gaudir de l’autor que inspirà Vicent Andrés Estellés, J.R. Jiménez, Machado o Miguel Hernández en la nostra llengua, la llengua dels seus avantpassats, en una edició de luxe. La coberta mateixa, il·lustrada per l’artista Saida Granero, ja és un quadre modernista.
I podrem aprofundir en les seues arrels valencianes i en el llegat que deixà el lletraferit en la nostra literatura gràcies a nou textos de plomes tan prestigioses com les de, entre d’altres, Vicent Baydal, Jordi Sebastià, Luis Fernández, Esther López Barceló, Toni Mejías, Felip Bens o Marlene Vázquez, directora del Centro de Estudios Martianos de l’Havana.
17 x 25,5cm
Enquadernació rústica cosida 132 pàgines 125 gr.
Coberta plastificada antiratlles i solapes
Per què traduir José Martí al valencià/català?
Des del seu naixement, Llibres de l’Encobert ha tractat de rescatar per a les lletres valencianes autors vinculats a la nostra terra que van escriure en castellà. Tenim la convicció que és saludable per a un poble que els seus fills i filles més il·lustres estiguen en les dos llengües del país. I en eixa línia hem traduït Vicente Blasco Ibáñez i Miguel Hernández.
La valencianitat de l’apòstol cubà
Ara és el torn de José Martí. Malgrat que el poeta fou cubà — ningú ho dubta— , ens pertany una xicoteta part de la seua identitat. No debades, era fill d’un valencià i tenia les seues arrels en una família valencianoparlant de Campanar (ara part de la ciutat de València). A més a més, tots conegueu que Martí va passar part de la seua infància a Tapineria.
Més enllà de la família, els vincles amb la nostra literatura també són forts. No és casual que La rosa de paper de Vicent Andrés Estellés, un dels poemes més coneguts de la nostra literatura, estiga dedicat directament al revolucionari cubà.
Quina obra publiquem al llibre?
Lucía Jerez, precursora del modernisme en castellà i única novel·la de José Martí. Malgrat que el modernisme català és un moviment diferenciat del modernisme hispànic, és evident que entre els autors dels dos moviments hi hagué comunicació i retroalimentació.
Rubén Darío va estar a Barcelona i es va interessar pels Quatre gats i, especialment, per Santiago Rusiñol. Fins i tot va aprendre a llegir en català per a gaudir en versió original de les obres modernistes. De la mateixa manera, les plomes catalanes del modernisme, especialment en la segona etapa, es van enriquir amb l’esteticisme inaugurat per José Martí, sense oblidar la consideració martiana de l’escriptura com a arma política —tan present en la literatura catalana i valenciana del segle XX— ni les posteriors influències que va tindre l’estil del cubà en la poesia estellesiana.
Quina transcendència té la seua obra?
Com a periodista i traductor de Poe, Helen Hunt Jackson, Lord Byron o Victor Hugo, Martí va ser fonamental per a enriquir la literatura hispànica amb les avantguardes franceses, britàniques i nord-americanes de l’època, especialment l’estil del vers lliure de Walt Whitman, que ell també adoptà a Versos libres i del qual beuen Juan Ramón Jiménez, García Lorca o Miguel Hernández.
Lucía Jerez o Amistad funesta és la primera i única novel·la coneguda de José Martí. Escrita l’any 1885, és considerada junt amb Azul… de Rubén Darío (1888) com a l’obra precursora del modernisme llatinoamericà. També fa una gran aportació a la literatura del moment pel desenvolupament psicològic dels personatges, la naturalitat dels seus diàlegs, la crítica social que llança, les constants referències a altres obres literàries i artístiques, l’ambientació a Amèrica Llatina, la presència del simbolisme i del parnassianisme i, sobretot, la inauguració de la prosa artística.
