Blasco Ibáñez i la València dels condemnats

El dissabte es va presentar a FNAC de Sant Agustí (València) Contes de la condemnada, una antologia de contes de Blasco Ibáñez que recopila les problemàtiques dels valencians condemnats per la pobresa, traduïda al valencià per primera vegada per Juli Jordà (U i DOS Serveis lingüístics) i editada per Llibres de l’Encobert.

A l’acte van intervindre la historiadora Olga Calvo Martín i l’editor José A. López Camarillas parlant de les problemàtiques socials dels valencians de començaments del segle XX i les solucions que va proposar el blasquisme.

“Ventafocs de l’horta; roders que pacten amb diputats; traficants d’esclaus al Cabanyal; famílies enfrontades a Campanar; botxins perseguits pels fantasmes del passat; disputes a mort pels carrers de València; triangles amorosos; dones condemnades pel matrimoni; perdre la vida per un rosegó de pa… Blasco Ibáñez va descriure en este llibre les classes populars valencianes. Però el més destacat és que de la descripció va passar a l’acció. Gràcies al blasquisme, València va ser una illa de progrés social durant el règim turnista. Republicanisme, laïcisme, educació i sanitat per a les classes populars, antiimperialisme… Fins i tot es va defensar l’Albufera d’una dessecació”, destacà Camarillas.

En la mateixa sala, s’inaugurà l’exposició La València dels condemnats, amb il·lustracions de l’artista Saida Granero Parra. Il·lustracions inspirades en els Contes de la condemnada i acompanyades de fragments de l’obra de Vicente Blasco Ibáñez que no deixaran ningú indiferent.